19 novembre 2009
Enyorament dels amics: Els madrilenys (1992) - 1/2.18.11.09
Avui hem dinat plegats més de quaranta companys de la feina: joves, grans i fins i tot han acudit alguns jubilats. Aquesta mena de trobades sempre m'han produït, primer, una eufòria idealitzadora i després, a la baixada, una malenconia estranya i un enyor sense objecte definit, només causat segurament per haver tocat tant de la vora la pèrdua o la impossibilitat de l'amistat.
Això m'ha portat a recordar alguns amics de joventut, ja possiblement perduts per sempre, i a remenar entre els papers vells. Hi he trobat una carpeta que deia "Madrid, julio 92" i a dins una sèrie de dibuixets en color que vaig titolar "Los madrileños", d'aquells dibuixos meus esquemàtics, tan estúpids, com us deia l'altre dia. Vam anar amb aquells amics a veure exposicions de Solana, de Carmen Laffon,... i com que encara era jove i volíem aprendre, feia dibuixos que copiaven les figures de Benjamín Palencia i d'altres pintors de la "Escuela de Vallecas".
Penjo aquí un dibuix de cada classe i us deixo el conjunt a l'àlbum de la columna lateral.
Tinta sobre paper, 25 x 15 cm
Ceres i aquarel·la sobre cartró, 20 x 12 cm
08 novembre 2009
Homenatge a Joan Oliver I (1999) -1.8.11.09
Aquest dissabte, 14 de novembre, tindrà lloc una lectura poètica dedicada a Joan Oliver, Pere Quart, al Marquet de les Roques.
Vaig fer fa uns deu anys un parell de dibuixos que l'homenatjaven per a una exposició a Sabadell, a la galeria Nova-3. Hi evocava el cementiri de Sant Nicolau, o sigui el de La Salut, a Sabadell, on el van enterrar el 1986. Jo també vaig anar-hi, al cementiri. Només tenia trenta anys i era un ingenu (com ara).
Oli sobre cartró, 60 x 38 cm
07 novembre 2009
Tempesta d'estiu als terrats de Sabadell (2001) - 3.7.11.09
Ara que el fred ja comença a arribar amb força, penso en el poc que fa que encara passàvem calor i anàvem pel pis gairebé nus. Com celebràvem que la pluja es tornés boja i vingués llavors a rentar la ciutat i a fer brillar com si fossin noves totes les il·lusions velles.
Aiguada sobre cartró, 28 x 20 cm
Publicada a la revista "Espai de Llibertat" núm. 23 (2001), editada per la Fundació Ferrer i Guàrdia
Composition (1983) - 3.7.11.09
Sembla que estem condemnats a repetir sempre les mateixes línies, com si el motlle de la nostra ànima deixés la seva petjada invariable i constant, sota mil aparences diferents.
He comparat l'estructura del dibuix d'après Courbet amb aquesta composició abstracta de fa vint-i-cinc anys, i són la mateixa cosa.
Tinta i ceres sobre paper, 30 x 22 cm
D'après Courbet - 2.7.11.09
Aquest dibuix versiona un quadre de Courbet i ha servit -com el del Cementiri de Modest Urgell- per il·lustrar el darrer llibre de poemes publicat per Esteban Martínez: "Amarres"
http://www.papersdeversalia.com/hemeroteca/2009/Entrevista-Esteban-Martinez-DSab-3-juliol-2009.gif
Llapis i tinta sobre paper, 50 x 30 cm
Dibuix urbà amb figura de nen (1989) - 1.7.11.09
Tinta i aquarel·la sobre paper, 34 x 21 cm
05 novembre 2009
Illes de Rilke 1.5.11.09
El nou llibre de Jaume Medina sobre la recepció de Rilke a Catalunya (El crepuscle de la poesia, a Lleonard Muntaner editor) em sembla un tresor. L'acarono i l'acarono cada vegada abans de llegir-lo.
Del primer poema seu traduït al català, pubicat al 1917, en copio:
Una cosa ha de tornar a aprendre: caure,/reposar pacientment en la gravitació. ! Això ha d'aprendre el qui tingui la pretensió /d'avantatjar els ocells en l'art de volar.
Aquest dibuix, motivat per un vers d'un altre poema de Rilke, el vaig fer a l'estiu per acompanyar la reproducció del poema "Salvar", del llibre Dir de Josep Maria Ripoll, a la revista Quadern 172, d'octubre 2009, recentment apareguda. El que diu:...i ens hem convençut que l'art ajuda una mica a viure...
Tinta sobre paper, 14 x 11 cm
31 octobre 2009
Cementiri d'après Urgell - 2.31.10.09
Un record avui per als nostres morts - i per a tots -, ara que cada vegada se'ns fa més difícil parlar amb ells.
John Berger dixit:
“¿Com viuen els vius amb els morts? Mentre
que el capitalisme no va deshumanitzar la societat, tots els vius esperaven
atènyer l’experiència dels morts. Era el seu futur darrer. Per sí sols, eren
incomplets. Així, vius i morts eren interdependents. Sempre. Només una forma
tan peculiar d’egoisme com la d’avui podia trencar aquesta interdependència. I els resultats han estat
desastrosos per als vius, que ara creuen que els morts han desaparegut.”
Tinta sobre paper, 15 x 10 cm
Arbres (2008) - 1.31.10.09
He volgut començar aquest nou blog amb el dibuix que vaig enviar per felicitar el nou any 2009 a alguns amics. Les felicitacions caduquen?
Llapis de color sobre paper, 10 x 7 cm
Avertissement:
Les droits sont réservés et toute reproduction est interdite sans la permission de l'auteur. Copyright © Josep Gerona Fumàs
