Han tornat a passar cinc anys sense escriure res al blog. Ara m'hi poso i faré un resum de les principals activitats pictòriques d'aquest llarg parèntesi.

A la primavera de 2023 van portar al Museu d'Art de Sabadell una exposició col·lectiva que ja havia circulat per altres espais, on s'hi establia un diàleg entre obres artísticas i textos poètics: Espriu-Amèlia Riera, Pere Quart-Guinovart, J.V. Foix-Jordi Tolosa,... i així fins a 11 parelles.

En arribar a Sabadell, ens van proposar a Papers de Versàlia d'afegir-hi un apartat local i vam triar quatre parelles més, que es van exposar al Museu a continuació del conjunt anterior. Van ser:

Ramiro Fernàndez/ Josep Ma. Ripoll; Jerónimo Prieto/Esteban Martínez; Natividad Ayala/Víctor Mañosa; i Josep Gerona/Feliu Formosa.

La meva aportació va ser la instal·lació d'un tríptic fet amb cartrons ("Arraona",2022) per acompanyar el poema en prosa "Barri" del llibre Raval (1975) de Feliu Formosa.

Aquí podeu veure el poema, un esboç de l'obra i després una imatge de la meva instal·lació. En l'àlbum corresponent hi trobareu més imatges.

Amb els del grup de poesia, Papers de Versàlia, acabem de traure un nou volum de la col·leció Quaderns, el desè, que serà l'últim de la sèrie, sobre el poeta francès Eugène Guillevic, inèdit en català i amb només un llibre traduït fins ara al castellà. Hi hem publicat, a més d'uns quant articles, les traduccions d'una seixantena de poemes, o sigui una bona antologia, a càrrec de Ricard Ripoll, Josep Maria Fulquet, Carles Camps Mundó, etc.

Hem dedicat el llibre, i també l'acte de presentació, que va ser el passat 28 d'octubre a L'Estruch, al nostre molt estimat amic i company de grup, el poeta Marcel Ayats, que va morir aquest mes d'agost, quan teníem el llibre a mig fer.

Com que seria el darrer, havíem decidit que les il·lustracions d'aquest número les tornés a fer jo, com en el cas del dedicat a Éluard. N'hi ha de fets a llapis i altres a tinta. Hi vaig treballar des de la primavera i vam poder triar el dibuix de la coberta i els que anirien a les pàgines interiors. Us poso aquí la imatge del llibre i un dels dibuixos interiors. En la columa lateral hi trobareu l'àlbum amb tots els dibuixos.

Amb les hores que ens dóna aquest període de confinament, m'he posat a endreçar -com tothom, suposo- i encara he tingut temps per anar muntant uns breus clips de video ("clips de poesia quotidiana") que he pujat al youtube. Aquí us en deixo un:

També hi he pujat un video de 12 minuts ("El que quedarà") que vaig muntar, amb l'ajuda del Ramon Capsada, l'any 2007 per a l'exposició del mateix títol que vaig presentar a l'Alliance Française de Sabadell.

Si el voleu veure, aquest n'és el link:

https://www.youtube.com/watch?v=fLl6Y3C6DYc&t=703s

Les imatges procedeixen d'uns enregistraments que havíem fet també els dos l'any 1974, per a un projecte de pel·lícula que s'havia de dir "Del barrio a la universidad". Fa poc l'Arxiu Històric de Sabadell l'ha penjat al seu canal de youtube. Efectivament, hi apareixen imatges del meu barri de Sabadell, la Creu de Barberà, i del camí que feia per anar a la UAB de Bellaterra, tot passant per Ciutat Badia, llavors ja construïda, però encara deshabitada.

Dins la celebració de l'Any Joan Brossa, en el centenari del seu naixement, Papers de Versàlia ha volgut organitzar-li un homenatge que recull prop de cent poemes inèdits escrits en postals i compostos expressament per poetes dels Països Catalans i de la resta de l'Estat. Amb aquest material hem preparat ara l’exposició a la sala petita (Cub d'Assaig) de l'Acadèmia de Belles Arts, que s'inaugura el dimecres 6 de novembre, i posteriorment n’editarem un llibre en la col·lecció «Zona blanca».

La idea va sorgir fruit d'una nit d'insomni que es va concretar en el dibuix que aquí us presento:

Per evocar la figura i l’obra de Joan Brossa, se'm va acudir una instal·lació integrada per un paraigua, una tauleta i dues cadires. Del paraigua suspès del sostre, en penja la «xarxa de postals escrites» que baixa fins a la tauleta, a sobre de la qual hi ha un llibre de beceroles confegit artesanalment. El sentit de fer reviure el llegat brossià queda reforçat simbòlicament si es té en compte que aquests materials vells (postals, tauleta, cadires i beceroles) són recuperats de l'Alliance Française de Sabadell, que va haver de tancar les seves portes l'any passat, després d'una llarga i brillant trajectòria cultural al servei de la ciutat de la mà de l'enyorat amic Robert Ferrer. Així doncs, l'exposició fa un doble homenatge: a Joan Brossa, amb els poemes que van reproduïts i penjats a les parets, i al Robert, amb aquests elements reutilitzats.

Aquí deixo també la targeta d'invitació a l'exposició i el Full_de_sala amb el nom dels poetes participants.

Des de la passada Festa Major i fins al 24 de febrer del 2019, dins l'exposició ATLES del Museu d'Art de Sabadell, es presenta una tela meva que porta aquest títol tret d'un vers d'Auden: "Suburbis del dissentiment". És un oli de gran format, 520 x 110, que vaig pintar el 1997, i que presenta una vista de la ciutat de Sabadell des de l'oest, justament des del mateix punt que la va pintar Vila Cinca el 1910.

En el text que adjunto, s'explica el sentit del diàleg amb l'històric pintor sabadellenc que proposa la meva obra. En l'àlbum de la columna lateral, hi he penjat alguns dibuixos previs i un parell de fotos del procés de creació de la tela.

Per altra banda, el recorregut d'aquesta tela, no deixa de ser curiós. La vaig exposar primer al taller municipal de La Nau, on l'havia pintat l'estiu de 1997. L'any següent en una exposició a l'Acadèmia de Belles Arts, on va ser adquirida per la Mútua d'Assegurances de Sabadell. En ser absorbida aquesta empresa per la multinacional ASEFA el 2008, l'obra va ser traslladada a Madrid, on té la seu central a España, i on ha estat aquests anys, presidint-ne l'auditori. No l'havia tornat a veure des de fa deu anys.

Ara ha estat presentada al Museu com introducció a l'exposició Atles, al costat d'una planimetria de Joan Vila Casas i d'un video de Fina Miralles. M'ha fet il·lusió tornar-la a veure i comprovar el seu bon estat, sense esquerdes ni craquelats! I finalment n'he pogut tenir una foto en bones condicions, feta per la Berta Tiana per al catàleg de l'exposició.

Text_La_Nau_1997

tarja_expo_M

Sota aquest títol presentaré una mostra de pintures i dibuixos al Museu d'Art de Sabadell a partir del 15 de març. S'hi veuran alguns dels olis que vaig començar a fer l'estiu passat i alguns dibuixos i quaderns anteriors, que en són l'origen. En el text del full de mà * de l'exposició hi explico que busco una nova manera de pintar. He penjat algunes fotos dels quadres en l'àlbum de la columna lateral. Aquí us poso el dibuix que he triat per a la tarja de l'exposició.

 Viatge a París, 2009. Llapis s. paper, 22x16cm.

*Text per al full de mà: "Per_Paul, per_Robert_i_per_Maria"

Aquest juny farà set anys de la mort de la meva filla Maria. Al febrer n'hagués fet vint-i-un. Potser ja és hora que reprengui la feina, aprenent sempre d'ella, amb ella al meu costat, o a dins meu, o allà on sigui. Després de molt temps, l'any passat vaig tornar a dibuixar i a pintar. El 2015 vaig il·lustrar el Quadern de Versàlia dedicat a Paul Éluard amb dibuixets meus, d'aquella mena que abans n'havia dit que eren estúpids, triats del munt que en tinc i que he anat fent tota la vida. Aquí us deixo el dibuix de la portada i a la columna lateral hi penjo l'àlbum amb la resta.

                               "Sun arising", aiguada s/paper, 28x21 cm (1994)

    Avui hem dinat plegats més de quaranta companys de la feina: joves, grans i fins i tot han acudit alguns jubilats. Aquesta mena de trobades sempre m'han produït, primer, una eufòria idealitzadora i després, a la baixada, una malenconia estranya i un enyor sense objecte definit, només causat segurament per haver tocat tant de la vora la pèrdua o la impossibilitat de l'amistat.
    Això m'ha portat a recordar alguns amics de joventut, ja possiblement perduts per sempre, i a remenar entre els papers vells. Hi he trobat una carpeta que deia "Madrid, julio 92" i a dins una sèrie de dibuixets en color que vaig titolar "Los madrileños", d'aquells dibuixos meus esquemàtics, tan estúpids, com us deia l'altre dia. Vam anar amb aquells amics a veure exposicions de Solana, de Carmen Laffon,... i com que encara era jove i volíem aprendre, feia dibuixos que copiaven les figures de Benjamín Palencia i d'altres pintors de la "Escuela de Vallecas".
    Penjo aquí un dibuix de cada classe i us deixo el conjunt a l'àlbum de la columna lateral.
 

  Ceres i aquarel·la sobre cartró, 20 x 12 cm

Tinta sobre paper, 25 x 15 cm                                                                   

Aquest dissabte, 14 de novembre, tindrà lloc una lectura poètica dedicada a Joan Oliver, Pere Quart, al Marquet de les Roques.

Vaig fer fa uns deu anys un parell de dibuixos que l'homenatjaven per a una exposició a Sabadell, a la galeria Nova-3. Hi evocava el cementiri de Sant Nicolau, o sigui el de La Salut, a Sabadell, on el van enterrar el 1986. Jo també vaig anar-hi, al cementiri. Només tenia trenta anys i era un ingenu (com ara).

Oli sobre cartró, 60 x 38 cm

Ara que el fred ja comença a arribar amb força, penso en el poc que fa que encara passàvem calor i anàvem pel pis gairebé nus. Com celebràvem que la pluja es tornés boja i vingués llavors a rentar la ciutat i a fer brillar com si fossin noves totes les il·lusions velles.

Aiguada sobre cartró, 28 x 20 cm

Publicada a la revista "Espai de Llibertat" núm. 23 (2001), editada per la Fundació Ferrer i Guàrdia