Avui hem dinat plegats més de quaranta companys de la feina: joves, grans i fins i tot han acudit alguns jubilats. Aquesta mena de trobades sempre m'han produït, primer, una eufòria idealitzadora i després, a la baixada, una malenconia estranya i un enyor sense objecte definit, només causat segurament per haver tocat tant de la vora la pèrdua o la impossibilitat de l'amistat.
    Això m'ha portat a recordar alguns amics de joventut, ja possiblement perduts per sempre, i a remenar entre els papers vells. Hi he trobat una carpeta que deia "Madrid, julio 92" i a dins una sèrie de dibuixets en color que vaig titolar "Los madrileños", d'aquells dibuixos meus esquemàtics, tan estúpids, com us deia l'altre dia. Vam anar amb aquells amics a veure exposicions de Solana, de Carmen Laffon,... i com que encara era jove i volíem aprendre, feia dibuixos que copiaven les figures de Benjamín Palencia i d'altres pintors de la "Escuela de Vallecas".

    Penjo aquí un dibuix de cada classe i us deixo el conjunt a l'àlbum de la columna lateral.
 

img087                                                      

 

 

img105

  Ceres i aquarel·la sobre cartró, 20 x 12 cm

Tinta sobre paper, 25 x 15 cm