Avui hem dinat plegats més de quaranta companys de la feina: joves, grans i fins i tot han acudit alguns jubilats. Aquesta mena de trobades sempre m'han produït, primer, una eufòria idealitzadora i després, a la baixada, una malenconia estranya i un enyor...

Sembla que estem condemnats a repetir sempre les mateixes línies, com si el motlle de la nostra ànima deixés la seva petjada invariable i constant, sota mil aparences diferents. He comparat l'estructura del dibuix d'après Courbet amb aquesta composició...